va nàixer fa cinquanta anys perquè els infants poguessin
aprendre a llegir i a escriure en la seua llengua, que era la gran preocupació
dels fundadors en aquells anys que la llengua pròpia dels nois i noies era
prohibida i no s’ensenyava a les escoles. En
els seus més de mil cent números s'hi han inclòs contes, jocs, concursos,
historietes, tires còmiques i seccions diverses. Precisament la revista destaca
com a introductora al país dels còmics
francobelgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé. En Josep M. Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels
inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans.
Per la revista hi han
passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim
Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell...) i per a adults (Salvador Espriu, Pere
Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner...), i també del món de
la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les
portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés...
Esporàdicament, amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni
Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, i altres.
Aquest mes de desembre es publica el número commemoratiu dels cinquanta
anys, el 1185-1186, que té cent pàgines i unes quantes sorpreses. Mercè Canela,
la directora de la revista, explica que aquest número especial s’ha fet pensant
que havia de ser interessant per als lectors d'ara i, alhora, omplir-se de
referències a la pròpia història de la publicació. El resultat és un número que
es pot llegir com una revista més, però amb una història, un fil conductor, com
si fos una novel·la.
