De les dones incloses al llibre:
Ermessenda de
Carcassona,
Almodis de la Marca,
Mafalda de Oulla-Calàbria,
Dolça de
Provença,
Peronella d’Aragó,
Sança de Castella,
Aurembiaix d’Urgell,
Constança de Sicília,
Blanca d’Anjou,
Sança de Mallorca,
Elisenda de
Montcada,
Teresa d’Entença,
Constança d’Aragó,
Cecília de Comenge,
Sibil·la de Fortià,
Violant de Bar,
Margarida de Prades i
Blanca de
Navarra,
segurament només en reconeixem un o dos noms, i encara ben segur que els reconeixem
més pel fet de donar nom a un carrer que no pas per la seua vida.
I
en tots els casos ens trobem amb unes dones excepcionals, que van saber
vèncer obstacles gairebé insalvables a la seua època per tal
d’aconseguir passar a la història per elles mateixes. Totes elles han
tingut un participació directa en alguns dels esdeveniments de la
història del país. Dames, reines i abadesses ofereix divuit breus biografies amb la vida de
totes aquestes dones. Són biografies ràpides de llegir i que també ens
permeten identificar les relacions que hi va haver entre elles. I això
fa que les històries siguin apassionants de seguir, amb un gran nombre
d’intrigues i jocs de poder en una cort medieval. Es poden llegir independentment i totes ofereixen dades contrastades (no són invencions; hi ha
documents històrics que les corroboren) i són de fàcil lectura.
Al
llarg de la història, generacions successives de dones han nascut i han
mort sense que les seues vivències hagin transcendit l’esfera íntima i
familiar. És cert que la immensa majoria d’homes tampoc no ha passat a
la història, però si més no n’han tingut l’oportunitat. En canvi,
l’altra meitat de la humanitat, les dones, precisament per la seua
condició, han restat en l’oblit. Només unes quantes, per raó de la seva
posició singular i gairebé sempre per motius circumstancials, han
aconseguit emergir de l’anonimat i perpetuar el seu nom i la seva
memòria. És aleshores quan tenim l’ocasió de copsar una personalitat
femenina, perduda dins d’un món masculí i reduïda encara, la majoria de
les vegades, a la seva condició procreadora. Aquesta, doncs, és la història de divuit dones –dames, reines, abadesses– a qui tocà viure en un món hostil.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
20111222
20111205
6. REVISTA SÀPIENS
Sàpiens és una revista de divulgació històrica i periodicitat mensual. Pertany al Grup Cultura 03. Sàpiens té per objectiu divulgar la història dels Països Catalans i del món. Els seus articles normalment abracen des de la prehistòria fins a l'edat contemporània, i tracten una amplia varietat temàtica que inclou, entre d'altres, política, cultura, economia, natura, gastronomia i ciència. La revista du a terme investigacions per aportar dades a fets històrics poc coneguts o ignorats de la història dels Països Catalans. Cada número compta amb la col·laboració de persones de l'àmbit acadèmic, tant escrivint articles com assessorant els periodistes. Es distribueix als quioscos de Catalunya i les Illes Balears, així com a llibreries del País Valencià.
20111204
5. OMBRES EN LA NIT
Torna el Ferran Torrent més trepidant amb una història d’espionatge a l'Europa dels 40. Llegiu-ne un tastet: 1er capítol (PDF).
Un gitano supervivent de l’holocaust, Santiago Cortés, torna l’any 1947 a les terres valencianes on va nàixer després d’haver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part d’un grup tan estigmatitzat com ell, d’un escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les d’antics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les d’un espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les d’un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats s’enfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors d’altres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia?
Els protagonistes d’Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d’estar vius ni d’arribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l’obra de Ferran Torrent. I és que, més enllà de la pessimista i lúcida reflexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel·la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat l’obra de l’autor.
Un gitano supervivent de l’holocaust, Santiago Cortés, torna l’any 1947 a les terres valencianes on va nàixer després d’haver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part d’un grup tan estigmatitzat com ell, d’un escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les d’antics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les d’un espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les d’un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats s’enfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors d’altres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia?
Els protagonistes d’Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d’estar vius ni d’arribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l’obra de Ferran Torrent. I és que, més enllà de la pessimista i lúcida reflexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel·la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat l’obra de l’autor.
Etiquetes de comentaris:
2011-12,
Ferran Torrent,
Història,
Novel·la
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



