Ens el
recomana:
Laia Saladrigues– 3r ESO B
El protagonista explica com va ser la seva infantesa, la mort de la mare i la mala relació amb el seu pare. La història avança amb les diferents experiències i moments de l’Ekaitz. Finalment s’acaba la novel·la amb la mort del seu pare i l’última relació amb ell quan s’havien reconciliat.
És una
novel·la trista, tot i que quan comences a llegir-la no pots parar de fer-ho.
Fins i tot hi ha hagut parts en què m’han caigut llàgrimes. No puc opinar en
negatiu d’aquesta obra, però sí positivament. El meu capítol preferit ha estat
el tres: “Punys tancats plens de somriures oberts”. Aquí la mare de l’Ekaitz el
fa somriure amb aquesta tècnica, la qual he utilitzat per fer riure les meves
amigues. Així que recomano aquest llibre a tothom ja que
crec que és un dels millors llibres que he llegit mai.
