Judit Clos Galceran
2 ESO
Aquest llibre va de la vida d’una nena
anomenada Leila, la qual es queda sense casa seva a la ciutat de Haifa.
Leila, la protagonista, va en un camp de refugiats i allí fa noves amistats.
De primer no pot entendre el perquè no pot fer el mateix que feia al seu
país. Leila quan té quinze anys se’n va a la “Fundació de Nacionalista Àrab”
on li ensenyen a utilitzar una arma. Leila després de ser arrancada de casa
seva i no tornar a Haifa vit-i-un anys després fa que no se n’enrecordi de
molta cosa, només de l’escala de casa seva.
Leila en aquest llibre ens explica lo dura
que és la guerra i la forma en que ella la viu, des del seu punt de vista. Tot i que la Leila depèn de com té algun
pensament de violència després diu coses que ho justifiquen, finalment Leila
explica que la guerra entre palestins i israelites es calma però no s’acaba
del tot.
És un llibre que penso que és més recomanable
que se’l llegeixin aquelles persones que els hi agrada llegir sobre la
religió, lluites, política, i sobretot que li agradin les històries
realistes, basades en fets reals. Depèn de com t’ho miris és un llibre amb mala
conducta, perquè maten a innocents, però per altra banda és positiu perquè es
defensen entre ells (país contra país).
