20150108

65. CAMINS DAMUNT LES DUNES


Ens el recomana: 
Júlia Farran Gaya
1r B                                 

La història ens l’explica un nen de Beverly Hills, anomenat Eddy. El seu pare es diu Ron Smitheei és productor,  i la seva mare, la Julia Allen, és actriu. Estan separats.
L’Eddy se’n va de vacances amb la seva mare per raons de treball, però ell es fica en un embolic ja que uns africans el persegueixen. Al final un noi més o menys de la seva edat el salva. L’Eddy no se’n refia gaire però l’ha salvat i no li pot plantar cara. El nen li explica que es diu Ahmed,  que viu amb la seva família i que la gent del mercat de per allí pot resultar ser molt pesada.
L’Eddy torna cap a casa com si no hagués passat res però la seva mare l’esbronca quan se n’assabenta. Uns dies més tard l’Eddy es torna a trobar a l’Ahmed. A l’Eddy se li començava a fer pesat, però tot i així l’Ahmed sempre li explicava boniques històries sobre la seva terra i sobre la seva família. 
Un dia l’Ahmed va a buscar a l’Eddy i li proposa fer un viatge amb ell a un lloc fabulós, a la Vall de les Roses. Al principi l’Eddy  li diu que no, que ell no hi anirà , però al final l’Ahmed el convenç. L’Eddy no en diu res a la seva mare, només li deixa una nota. Al viatge hi van amb cotxe, conduit pel pare de l’Ahmed. Pel camí l’Eddy fa un documental. Paren a molts llocs diferents:  mercats, deserts, fins i tot a casa de l’Ahmed. Allí coneix els familiars de l’Ahmed. Quan per fi arriben a la Vall de les Roses l’Eddy es troba a la seva mare, Julia, que tot i que estava buscant el seu fill està contenta que hagi realitzat aquest viatge i, sobretot, del documental que ha gravat.

Jo recomanaria aquest llibre perquè t’ensenya que a la vida poc o molt has de ser lliure i fer una mica el que tu vols. També t’ensenya que a vegades no s’ha de jutjar una persona només pel color de la seva pell, sinó pel seu interior.Però el que per a mi m’ha ensenyat més és que les mares ens estimen molt. Si, a vegades estan mosquejades o potser tenen un mal dia però elles no són capaces de fer-nos mal, ens estimen, ens cuiden i valoren els nostres esforços. Potser en alguns moments la narració del viatge és una mica feixuga.
Valoració del llibre:
M’ha agradat molt, li poso un 8,5h.