Ens el recomana:
Martí Torres Marcén - 2ESO
La
trilogia se situa en una ciutat organitzada en cinc faccions: Abnegació (facció
on viuen les persones amb voluntat de servir als altres), Amistat (facció on
viuen les persones pacífiques), Intrepidesa (facció on viuen les persones
valentes), Erudició (facció on viuen les persones intel·ligents) i Franquesa
(facció on viuen les persones sinceres). Tots els que no encaixen en una d’aquestes
faccions, i tots els Divergents (els que podrien encaixar en més d’una facció),
formen part dels “Sense Facció”, els quals es veuen obligats a viure en
condicions de pobresa als carrers de la ciutat, i fan totes aquelles feines que
ningú vol fer, i, a canvi, reben menjar i roba, però no suficient.
En
aquest tercer llibre de la trilogia, Evelyn Eaton es fa amb el poder de la
ciutat acorralant a tothom amb els Sense Facció (dels quals n’és líder).
Els
Sense Facció s’hauran d’afrontar a un grup anomenat Lleial, un grup liderat per
la Johanna Reyes i la Cara, i que vol restablir el sistema de faccions. Per
aconseguir-ho, decideixen fer dos equips: un que es quedés a la ciutat i
lluités contra l’Evelyn; i un altre que marxés fora i anés a explorar.
L’equip
que marxa fora descobreix que la ciutat d’on venen es diu Chicago, i que és un
experiment creat per l’Agència per al Benestar Genètic, per crear gent
genèticament correcta. També es descobreix que l’Agència vol utilitzar el sèrum
de la memòria per esborrar la memòria de tothom de la ciutat per aturar la
guerra que s’ha iniciat entre la Johanna i l’Evelyn.
Finalment, i després de molts i molts esdeveniments entremig, retorna la
pau a la ciutat de Chicago, i amb gent que pot entrar i sortir amb tota
facilitat.
El
llibre està ben escrit, hi ha molts detalls, és interessant, t’enganxa i et fa
present en l’acció. El desenllaç està molt treballat, juga amb els sentiments,
i veus que no s’allunya gaire de la realitat.
Recomano
llegir els dos anteriors llibres, perquè sinó és fàcil de perdre’t.
Aquest llibre no forma part de la pel·lícula, i crec que, si més no,
s’hauria de fer una segona part per afegir-la, ja que és decisiva, fa un canvi
de 180 graus al tema. M'ha agradat molt. Li poso un 9.
